Quan la paraula i el foc van trobar-se

Les Falles de València són conegudes arreu del món per les seues monumentals escultures de cartró pedra i per la nit de l'Apocalipsi en què tot crema. Però des de molt aviat en la seua història, la festa va incorporar la paraula escrita com a element indispensable. Comprendre com va nàixer i evolucionar aquesta tradició literària ens ajuda a entendre per què les Falles son una festa tan singular i tan complexa.

Les primeres paraules falleres: segles XVIII i XIX

Les Falles tenen el seu origen en una tradició artesanal relacionada amb la crema de mobles vells i aparells de fuster coincidint amb la festivitat de Sant Josep, el 19 de març. Al llarg del segle XVIII, les estructures van anar guanyant complexitat i intencionalitat satírica: ja no eren tan sols residus cremats, sinó figures reconeixibles que ridiculitzaven veïns o situacions del barri.

Amb aquesta sàtira visual va arribar aviat la sàtira escrita. Els primers testimonis documentals mostren cartells i inscripcions col·locats sobre o al costat de la falla, amb versos burlescos que identificaven les figures i ampliaven el seu missatge. Eren texts breus, directes i sovint anònims, però constituïen ja la llavor del que seria la literatura fallera.

El paper de la premsa i les publicacions populars

Durant el segle XIX, l'expansió de la premsa popular a València va crear un ambient favorable per a la literatura festiva. Diverses publicacions satíriques en valencià —algunes de vida breu, altres més estables— van anar nodrint un públic lector que apreciava l'humor crític i el joc de paraules. Escriptors com Bernat i Baldoví van esdevenir figures centrals d'una tradició que barrejava llengua popular, humor mordaç i compromís social.

Aquest context va influir directament en la manera com les comissions falleres van concebre els seus texts: amb la mateixa voluntat de riure i de punxar, però ancorada en el barri concret i en la identitat col·lectiva de la falla.

La institucionalització del concurs literari

Un punt d'inflexió clau va ser la creació dels concursos de llibrets organitzats per Lo Rat Penat i, més endavant, per la Junta Central Fallera. Aquests certàmens van donar prestigi a la producció literària fallera, van establir criteris de qualitat i van estimular comissions de tot Valencia a cuidar la dimensió escrita de la seua festa.

La competència entre comissions no era sols per tenir el monument més gran o més artístic: la distinció d'un premi literari era igualment valorada en molts cercles fallers.

Del full solt al llibret modern

L'evolució del suport físic és també reveladora:

  • Finals del XIX: fulls solts, cartells, octavetes.
  • Primeres dècades del XX: quadernets de poques pàgines, sovint en paper de baixa qualitat.
  • Meitat del XX: publicacions més extenses, amb il·lustracions i fotografies, millor impressió.
  • Darrers decennis: llibrets de producció professional, amb disseny gràfic cuidat, colors, fotografia d'alta qualitat i fins i tot edicions especials de col·leccionista.

La continuïtat d'una tradició viva

El que és remarcable de la literatura fallera és que, a diferència d'altres tradicions populars que s'han anat apagant, la producció de llibrets continua sent un fet viu i creixent. Cada any, centenars de comissions de Valencia i dels pobles fallers de la Comunitat Valenciana publiquen el seu llibret, sumant una producció textual de dimensions notables i d'un valor cultural inestimable.

Estudiar els orígens d'aquesta tradició no és un exercici d'arqueologia literària: és entendre per què, quan arriba el mes de març, la paraula escrita continua sent tan present com la pólvora i la música de passodoble.