La música del vers faller

La poesia fallera no és poesia d'avantguarda ni de laboratori literari. És poesia de carrer, de tómbola i de foguera, escrita per ser llegida en veu alta, entesa de seguida i recordada amb una rialla. Però això no vol dir que siga descuidada: al contrari, la tradició fallera ha conreat amb notable destresa un conjunt de formes poètiques que provenen de la millor literatura popular valenciana i espanyola.

Conèixer aquestes formes no tan sols enriqueix la lectura dels llibrets: també és el primer pas per a qui vulga provar-se en l'escriptura de vers faller.

El romanç: la forma més popular

El romanç és sens dubte la forma més present en la poesia fallera. La seua estructura és senzilla i poderosa: versos de huit síl·labes (octosíl·labs) amb rima assonant en els versos parells, mentre els imparells queden lliures. Aquesta combinació crea un ritme fluid, fàcil de seguir i molt adequat per a la narració i la descripció.

Els romanços fallers solen narrar anècdotes del barri, retratar personatges locals o explicar, amb ironia, les peripècies de la comissió al llarg de l'any faller. La seua llargada és variable: des de romanços breus de dotze o setze versos fins a composicions extenses que ocupen pàgines senceres del llibret.

La dècima espinela

La dècima —o espinela, per haver estat codificada pel poeta espanyol Vicente Espinel al segle XVI— és una estrofa de deu versos octosíl·labs amb una rima concreta: abbaaccddc. La seua complexitat és major que la del romanç, i per això el seu ús en la literatura fallera és senyal de major ambició literària.

Una dècima ben construïda té una arquitectura interna molt precisa: els primers quatre versos plantegen una idea, el cinquè fa un gir o transició, i els cinc darrers la rematen, sovint amb un cop final ingenios o una conclusió irònica. En la literatura festiva valenciana, la dècima ha estat emprada especialment per a l'elogi, la sàtira refinada i els textos de certamen.

El sonet: prestigi i repte

El sonet —catorze versos distribuïts en dos quartets i dos tercets— és la forma de major prestigi de la tradició occidental, i la literatura fallera no ha estat aliena al seu atractiu. Trobar un sonet ben reeixit en un llibret és tota una satisfacció: indica que la comissió compta amb un escriptor amb formació i ambició.

Els sonets fallers solen tractar temes elevats des d'una perspectiva irònica: l'elogi d'una fallera major, la lamentació humorística per una derrota en el concurs de monuments o la reflexió sobre el pas del temps en el barri.

Altres formes habituals

  • La quarteta: quatre versos octosíl·labs o heptasíl·labs, de rima creuada o encadenada. Molt usada per a textos breus, epígrafs i peus de foto en els llibrets.
  • Els goigs: forma poètica d'origen religiós, adaptada de vegades al context festiu per a lloar la fallera major o commemorar efemèrides de la comissió.
  • El vers lliure contemporani: les generacions més joves de poetes fallers han incorporat el vers lliure, trencant amb la mètrica clàssica però mantenint l'esperit festiu i crític.

La rima com a instrument de humor

En la poesia fallera, la rima no és tan sols un ornament formal: és sovint l'instrument principal de l'humor. La rima inesperada, la que porta el vers cap a un lloc sorprenent o absurd, és una de les tècniques més apreciades. L'escriptor faller expert sap fer esperar al lector una rima previsible i sorprendre'l amb una de còmica o atrevida.

Dominar la forma és, en definitiva, el que permet que la llibertat satírica del contingut brille amb tota la seua força. Sense forma, no hi ha ritme; sense ritme, no hi ha riure.