Un escriptor nascut per a la festa

Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809 – València, 1864) és una de les figures més importants de la literatura valenciana del segle XIX i, sense cap dubte, el referent fundacional de la tradició satírica popular que nodreix la cultura literària de les Falles fins al dia d'avui. Advocat, periodista, dramaturg i poeta, Bernat i Baldoví va consagrar la seua carrera a la defensa de la llengua valenciana i a l'ús de l'humor com a instrument de crítica social.

El context d'una vida literària

Bernat i Baldoví va viure en un moment de profunda transformació política i cultural a Espanya: les guerres carlines, la transició al liberalisme, l'auge de la premsa popular i el despertar d'una consciència regional valenciana. En aquest context, va trobar en la llengua del carrer —el valencià col·loquial, ple de girs populars i de humor directe— la seua eina literària principal.

Va col·laborar i dirigir diverses publicacions satíriques en valencià, entre les quals destaca El Tabalet, una de les revistes humorístiques més populars de la València del seu temps. Aquestes publicacions, distribuïdes per les tavernes i els mercats de la ciutat, van crear un públic lector popular per a la literatura en valencià quan la llengua era sistemàticament marginada de l'àmbit oficial.

Les obres teatrals i la tradició popular

Bernat i Baldoví és especialment conegut per les seues peces de teatre popular: els sainets i les obres de costums que retrataven la vida quotidiana valenciana amb una barreja de tendresa i mordacitat. Obres com El virgo de Vicenteta o La fira de Algemesí van triomfar en els escenaris populars de l'època i van consolidar un gènere que continuaria viu molt temps després de la seua mort.

El seu teatre era popular en el millor sentit de la paraula: accessible, divertit, escrit en la llengua de la gent i profundament arrelat en la realitat social del seu temps.

La influència en la literatura fallera

Quan les comissions falleres van començar a publicar els seus primers textos literaris, la tradició que van heretar era en gran mesura la que Bernat i Baldoví havia ajudat a crear i consolidar:

  • L'ús del valencià popular com a llengua literària legítima.
  • La sàtira directa dirigida a figures públiques i situacions de la vida quotidiana.
  • El vers com a vehicle d'humor, amb jocs de paraules, rimes sorprenents i imatges còmiques.
  • La identificació amb el lector popular, sempre en contrast amb els poderosos i els pedants.

Tots aquests elements, que Bernat i Baldoví va practicar i perfeccionar, es retroben en els millors llibrets de falla de qualsevol època.

El seu llegat avui

Bernat i Baldoví va ser reivindicat com a figura clau de la Renaixença valenciana, el moviment cultural del segle XIX que va impulsar la recuperació literària de la llengua. Avui, el seu nom figura en plaques, carrers i premis literaris a la Comunitat Valenciana.

Per als amants de la literatura fallera, llegir Bernat i Baldoví és una experiència reveladora: és trobar-se amb la veu original d'una tradició que, en molts sentits, continua parlant amb la mateixa energia, el mateix humor i el mateix amor per la llengua que ell va cultivar amb tant d'entusiasme fa quasi dos segles.

Lectures recomanades

Si vols endinsar-te en l'obra de Bernat i Baldoví, els estudis crítics publicats per la Institució Alfons el Magnànim i les edicions de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana són un bon punt de partida. Algunes de les seues obres teatrals han sigut reeditades en col·leccions de literatura popular valenciana i estan disponibles en biblioteques públiques de la Comunitat.